Diccionari de termes i organismes

Les sigles ABA signifiquen “Applied Behaviour Analysis”, que es tradueix com Anàlisi Aplicat de la Conducta. Aquesta és una branca de la psicologia que estudia el comportament humà. Utilitza procediments que han demostrat ser eficaços i es deriven d’investigacions bàsiques sobre processos d’aprenentatge per ensenyar habilitats rellevants, mesurables i observables.

La intervenció a través d’ABA comença amb una avaluació funcional de les habilitats del nen en totes les àrees del desenvolupament. A partir d’aquí es plantegen una sèrie d’objectius específics i mesurables que marcaran la teràpia a portar a terme.

L'ADI-R és una entrevista clínica que permet una avaluació aprofundida de nens amb sospites d'autisme o algun trastorn de l'espectre autista (TEA). Ha demostrat ser molt útil en el diagnòstic i en el disseny de plans educatius i de tractament. L'entrevistador explora tres grans àrees (llenguatge / comunicació, interaccions socials recíproques i conductes i interessos restringits, repetitius i estereotipats) a través de 93 preguntes que se li fan al progenitor o cuidador.

La informació recollida es codifica i es trasllada a uns algoritmes que orienten el diagnòstic i l’avaluació de la situació actual. S’ha d’aplicar conjuntament amb l’observació ADOS per a un bon diagnòstic en TEA.

L’escala ADOS és una avaluació estandarditzada i semi-estructurada de la comunicació, la interacció social i el joc o l'ús imaginatiu de materials per a persones amb sospita de trastorns d'espectre autista (TEA). Aquesta escala consta d'un conjunt d'activitats, que proporcionen contextos estandarditzats, on l'avaluador pot observar la presència o la manca de certs comportaments socials i de la comunicació, que són rellevants per al diagnòstic dels TEA. S’estructura en quatre mòduls, cada subjecte és avaluat només amb el mòdul adequat a la seva edat i nivell de comunicació verbal.

L’ADOS es pot aplicar a subjectes de diferents  edats (des de nens a adults), i en diferents nivells de desenvolupament i comunicació verbal (des d'aquells sense parla a aquells amb una parla fluïda). S’ha d’aplicar conjuntament amb l’ADI-R per a un bon diagnòstic de TEA.

Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç

Són centres que s’adrecen als infants de 0 a 6 anys que presenten dificultats o diferències importants en el desenvolupament, ja sigui per patologies congènites o adquirides després del naixement. Els professionals que treballen en aquests centres són psicòlegs, logopedes, psicopedagogs, treballadors socials i fisioterapeutes.

La comorbiditat és la concurrència de dues o més patologies en una mateixa persona. Per exemple, un nen amb TEA i epilèpsia.

Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta.

Aquest és un centre de recursos de suport als centres educatius en l’adequació de la tasca docent a les necessitats especials de l’alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de conducta. La seva intervenció es concreta en quatre grans àmbits: alumnat i famílies, centres i professorat, serveis educatius (EAP) i zona educativa.

DESTINATARIS:

Alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament o trastorns greus de la conducta Centres i professorat de l’alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament o trastorns de la conducta, en col·laboració amb l’EAP. Professionals dels serveis educatius (EAP i/o SEE) de la zona educativa implicats en la resposta educativa d'aquest l’alumnat.

El Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) formen part del Xarxa d’Atenció Psiquiàtrica Infantil i Juvenil de Catalunya. El seu objectiu és atendre els problemes de salut mental dels nens i adolescents (des dels 6 fins als 18 anys).

El model Denver (ESDM) va ser dissenyat per Sally Rogers i Geraldine Dawson i incorpora les últimes tècniques existents que han rebut suport empíric i científic per augmentar l’adquisició d’habilitats en nens i nens amb autisme dels 12 mesos fins els 5 anys.

Es tracta, doncs, d’un model d’atenció primerenca en el que es busca estimular el llenguatge, l’aprenentatge i la motivació social dels nens petits amb autisme.

Les sigles DSM signifiquen Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, que es tradueix com el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals.

És un manual escrit per l’Associació Americana de Psiquiatria i conté descripcions, símptomes i altres criteris per diagnosticar trastorns mentals. L’última revisió del manual, el DSM-5, ha substituït quatre dels subtipus d’autisme que apareixien al DSM-IV (trastorn autista, síndrome d’Asperger, trastorn desintegratiu infantil i TGD no especificat) per la categoria general “trastorns de l’espectre autista” (TEA).

El síndrome de Rett ja no forma part d’aquest sistema de classificació. En lloc de fer distinció entre subtipus, la definició diagnòstica dels Trastorns de l’Espectre Autista del DSM-5 especifica tres nivells de gravetat, així com el nivell de suport necessari.

Els EAP són Equips d’Assessorament i orientació Psicopedagògic.

Els professionals que formen part de l'EAP són psicòlegs, pedagogs o treballadors socials que donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies. Els EAP són els professionals que recomanen quin tipus d'escolarització necessita cada alumne i quin tipus de suport seria convenient. Cada centre educatiu té un EAP de referència que visita el centre de manera periòdica.

L’ecolàlia és la repetició, per part del nen o nena, de paraules o frases que ha escoltat amb anterioritat; ja sigui immediatament abans (ecolàlia immediata) o transcorregut un temps, que pot anar des de segons o minuts després, fins a anys (ecolàlia retardada o diferida). Pot ser alguna cosa que li han dit o alguna cosa que hagi escoltat a la televisió, la radio, en una cançó, etc. Es tracta de la forma més comú de parla alterada en persones verbals amb TEA.

L’epilèpsia és un trastorn cerebral en el qual una persona pateix de crisis epilèptiques repetides durant un període de temps. Les crisis epilèptiques són episodis d’activitat descontrolada i anormal de les neurones. L’epilèpsia té lloc quan hi ha canvis permanents en el teixit cerebral, fent que estigui massa excitat o irritat. Com a resultat d’això, el cervell envia senyals anormals, les quals produeixen convulsions repetitives i que no es poden predir.

Les investigacions ens diuen que el 12,5% de les persones amb TEA pateix d’epilèpsia.

Són moviments no propositius, és a dir, sense una finalitat o propòsit concret, i repetitius, que segueixen un repertori particular propi de cada individu. Es poden donar per diversos motius: per sobre-exigir massa al nen o nena, per un excés d’estímuls, (però també per falta d’estímuls) o inclús per dolor.

La hipotonia indica disminució del to o la tensió muscular.

PECS és un sistema de comunicació augmentatiu o alternatiu (SAAC) que funciona a través de l'intercanvi d'imatges, per això les sigles en anglès signifiquen Picture Exchange Communicatcion System.

És un sistema estructurat que es va desenvolupar als anys 80 a Estats Units, per donar suport al desenvolupament de les habilitats comunicatives a nens amb TEA. Actualment s'utilitza per moltes altres patologies i es pot considerar el SAAC més extès i amb més evidència científica a nivell mundial.

És un Pla de suport Individualitzat (PI) escrit que descriu els suports que requereix un/a alumne/a, tenint en compte els seus punts forts i les seves necessitats d’aprenentatge. En aquest pla es descriuran les actuacions, mesures i ajudes que es planifiquin i s’acordin per donar resposta al que necessita l’alumne/a. Aquest també inclourà els objectius d’aprenentatge que s’han modificat tenint en compte els objectius del curs, àrea o matèria que porti a terme en el centre escolar. El PI és una eina viva i útil per tal que l’estudiant, les famílies i educadors/es puguin comprovar l’assoliment dels objectius adaptats.

L’elaboració del pla de suport individualitzat

• L'equip docent ha d'elaborar el PI en el termini màxim de dos mesos des del moment en què se'n determini la necessitat.
• El tutor/a de l'alumne/a és el responsable d'elaborar el PI i de fer-ne el seguiment, amb la col·laboració de l'equip docent i, si escau, amb l'assessorament dels serveis educatius i, o també, de l'orientador del centre educatiu i prenent en consideració els informes que aportin altres professionals de l'àmbit sanitari i sociosanitari, i ha d'actuar com a principal interlocutor amb la familia o tutors legals i l'alumne/a.
• Correspon a la direcció dels centres, amb el vistiplau de la CAD, o l'òrgan equivalent, aprovar el pla, i vetllar per la coordinació i col·laboració dels professionals que hi intervenen, i pel seu compliment.
• Els pares, mares o tutors legals i l'alumne/a han d'estar informats del procés i han de col·laborar en l'elaboració dels acords del PI i en el seguiment d'aquest.
• En el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials, l'elaboració del PI es fonamenta en l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.

*Informació recollida de la pàgina xtec.cat

Un percentatge molt important de nens amb TEA presenta trastorns del son. Aquests trastorns intensifiquen els símptomes i els problemes de conducta durant el dia, amb més hiperactivitat i impulsivitat així com més dificultats d’interacció social (Shreck et al., 2004).

Una Polisomnografía és una prova objectiva que ens pot determinar la qualitat del son i ens pot ajudar a descartar petites crisis epilèptiques que poden ser difícils de percebre durant el dia o altres alteracions que es poden confondre amb l’epilèpsia. La polisomnografía es recomana per la investigació científica, en casos de trastorns importants del son o quan hi hagi sospites d’altres patologies que es puguin descartar amb aquesta prova.

Es tracta d’una prova objectiva que s’aplica principalment a nens que potser no col·laborarien en una prova d’audició normal. Ja sigui per l’edat o perquè presenta dificultats d’atenció i comprensió. No és una tècnica invasiva, però com que es requereix molta relaxació cal induir el son amb fàrmacs en els infants petits. Consisteix a estimular l’orella auditivament amb “clics” de 0,1 mil·lisegons, mitjançant elèctrodes de superfície col·locats en el cap per registrar l’activitat bioelèctrica. Amb aquesta prova es poden descartar problemes d’oïda importants.

Prova objectiva que s’aplica principalment a persones amb dificultats de comunicació o comprensió, en la qual s’estimula les neurones encarregades de l’àrea visual. La resposta a aquests estímuls lluminosos controlats es mesura per comprovar si es troben dificultats en la visió.

Els SAAC són els Sistemes Augmentatius i/o Alternatius de Comunicació. Aquests són instruments d'intervenció comunicativa, destinats a persones amb alteracions diverses de la comunicació i/o del llenguatge. L'objectiu és ensenyar un conjunt de codis no vocals (imatges, pictogrames, signes manuals...) que serveixen a l'usuari per comunicar-se i per a s'utilitzin com a suport al desenvolupament del llenguatge, per motivar la intenció comunicativa i com a alternativa alternativa al llenguatge oral.

Els Suports Intensius per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI), abans USEE; són dotacions extraordinàries de professionals que s’incoporen a les plantilles d’escoles i instituts com a recursos intensius per atendre els/les alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin.

L’atenció dels/les alumnes que reben aquest suport és responsabilitat de tot l’equip docent i en concret del tutor/a del grup de referència, l’alumne/a ha d’anar al seu grup de referència, i és aquest espai que ha d’adaptar-se a la necessitat de l’alumne/a.

*Informació recollida de la pàgina xtec.cat

El Suport Conductual Positiu és un enfoc (model d'intervenció) que té com a objectiu fer front als problemes de conducta. Busca millorar les condicions ambientals i/o dèficits en habilitats. La prevenció (educació i el desenvolupament de les habilitats de comunicació social, flexibilitat i planificació) és la millor manera de reduir els problemes de conducta que poden sorgir en la interacció entre el nen amb TEA i l'entorn interpersonal, social, físic, metodològic, etc.

La base principal d'aquest enfoc és la realització d'una Avaluació Funcional que ens ajuda a entendre els factors que fan sorgir i mantenen les conductes problemàtiques, per després plantejar diferents estratègies d'intervenció (adaptació de l'entorn per prevenir l'aparició d'aquests problemes, l'ensenyament d'habilitats positives funcionalment relacionades amb la conducta problema i el reforç de conductes esperades i adaptades socialment), sempre desde una perspectiva positiva, basada en promoure el desenvolupament d'habilitats i el reforç positiu.

Des d'un enfoc preventiu, ofereix una alternativa eficaç i dona suport a la gestió dels problemes de conducta i obté molt bons resultats basats en l'evidència i en la investigació.

El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn que s’inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.

Els Trastorns de l’Espectre Autista són un conjunt d’alteracions que afecten al neuro-desenvolupament infantil. Es parla d'Espectre perquè afectarà a diferents persones de diferent manera. En algunes persones els símptomes seran molt evidents i en altres es detectarà quan siguin adolescents o adults.

Les persones amb TEA mostren dificultats principalment en: comunicació, interacció social i interessos restringits i/o repetitius.

Les sigles TEACCH signifiquen Treatment and Education of Autistic and related Communication handicapped Children, és a dir: Tractament i educació per nens amb autisme i altres dificultats comunicatives.

Es tracta d’un programa dissenyat amb l'objectiu d'ajudar a les persones amb TEA a través de l’estructuració de l’espai físic usant horaris visuals, sistemes de treballs individualitzats i estructura i informació visual complementaria per tal que els nens i nenes puguin desenvolupar al màxim el seu potencial. La idea és maximitzar l'autonomia de la persona amb autisme. És un model global dirigit a tot tipus d’edats i nivells de desenvolupaments.

El Trastorn Específic del Llenguatge és definit per la ASHA (American Speech-Language-Hearing Association) com “una anormal adquisició, comprensió o expressió del llenguatge parlat o escrit".

La teoria de la ment (*en anglès ToM) fa referencia a la capacitat de tenir consciència de les diferencies que existeixen entre el punt de vista dels altres i el punt de vista propi. Aquesta facultat, doncs, fa possible que tinguem en compte els estats mentals de la resta sense pressuposar que aquestes idees o pensaments són com els d’un mateix. Les persones amb trastorns de l’espectre autista presenten dificultats per adonar-se del que pensen o creuen la gent que els envolta.

La Teràpia Ocupacional és la disciplina encarregada de promoure la participació de la persona en les seves activitats i ocupacions diàries. El Terapeuta Ocupacional utilitza l’activitat amb propòsit i l’entorn per ajudar a la persona a adquirir el coneixement, les destreses i actituds necessàries per desenvolupar–se en les tasques quotidianes i aconseguir la màxima autonomia i inclusió.

Els nens amb TEA sovint presenten dificultats sensorials (hipo-hipersensibilitats) que interfereixen en el seu desenvolupament. El model d'intervenció d'Integració Sensorial, propi de la Teràpia Ocupacional, ajuda al nen a processar, amb una intensitat adequada, la informació sensorial que rep del seu cos i de l'ambient, per tal que pugui donar respostes adaptadas a l’entorn. És la forma en la qual s'ajuda a un nen amb autisme a estar més "còmode", en "equilibri" i "amb possibilitats d'adaptar-se" a certs estímuls sensorials que està percebent de manera errònia. El processament i integració de les sensacions constitueix una base fonamental pel desenvolupament de les habilitats de la vida diària, pel desenvolupament social/emocional, pel funcionament motor i pels aprenentatges complexes.

Es refereixen a propostes d'intervenció que sense base científica ni suport per part de professionals especialitzats, es presenten com una solució als Trastorns de l'Espectre Autista. Algunes d'aquestes són teràpies amb animals, teràpies basades en dietes, teràpies sentorials, etc.

Són teràpies que parteixen de la hipótesi que l'autisme és conseqüència d'una situació emocionalment estressant (tot sovint ocasionada per la fredor en el tracte) per al nen, viscuda a l'inici de la seva vida, a la qual respon aïllant-se i fins i tot rebutjant les relacions socials. Careixen d'estudis científics que donin suport a les seves hitòtesis així com de qualsevol tipus d'evidència científica i eficàcia.

Un/a vetllador/a és un/a professional que dóna suport als alumnes amb necessitats educatives específiques per tal de facilitar la seva integració en el grup-classe i aconseguir el seu desenvolupament harmònic i major autonomia personal en tots els aspectes, físic, social i intel·lectual. Algunes de les tasques són: Donar suport a l’equip de mestres de l’aula, vetllar per l’adquisició d’hàbits, ajudar a l’alumne en els desplaçaments, donar suport en la higiene personal, donar suport a l’alumne al pati i si cal durant àpats, aplicar programes de control d’esfínters, afavorir les relacions socials dels alumnes...

*Informació extreta del “Plec de prescripcions tècniques que han de regir el procediment per a la contractació del servei d’assistència per part de monitors a alumnes amb dificultats motrius i/o alumnes hiperactius en centre educatius dependents del departament d’Ensenyament.” Maig 2013