Els trastorns de l’espectre autista (TEA) són alteracions del desenvolupament de diverses funcions del sistema nerviós central, que es caracteritzen per la presència de dificultats específiques en les àrees social, comunicativa i cognitiva.
Les característiques fonamentals de l’autisme són:
- Dificultats sociocomunicatives (tant en la comunicació com en la interacció social)
- Conductes rígides i repetitives.
Les dificultats sociocomunicatives es manifesten al llarg de diferents contextos i tenen les següents característiques:
- Dificultats en la reciprocitat socioemocional: comportaments que van des de mostrar acostaments socials inusuals i problemes per mantenir l’intercanvi d’anada i tornada normal de les converses, passant per un reduït interès per compartir interessos, emocions i afecte, fins a una manca total d’iniciativa en la interacció social.
- Dèficits en conductes comunicatives no verbals usades en la interacció social: comportaments que van des de mostrar dificultats en la comunicació verbal i no verbal, passant per dèficits en el contacte ocular i el llenguatge corporal, i dèficits en comprendre i fer servir la comunicació no verbal, fins a una manca total d’expressivitat emocional o gestual.
- Dificultats per desenvolupar i mantenir relacions apropiades per al nivell de desenvolupament de la persona: dificultats per encaixar en diferents contextos socials, dificultats per compartir el joc simbòlic, dificultats a fer amics i fins a una absència aparent d’interès en les altres persones.
-
Alguns exemples…
- Dificultats en entendre el significat de les expressions facials, gestos comuns o el to de veu.
- Ecolàlia (repetició de paraules concretes, sovint en el context equivocat).
- Dificultats en la comprensió de jocs de paraules i ironies.
- To de veu inadequat.
- Formes poc corrents de comunicació verbal.
- Dificultats en la diferenciació dels termes “jo” i “tu”.
- Manca de gestos i expressions facials.
- Manifestació d’ una comprensió literal del llenguatge, per exemple, amb l’ús de dites populars: “Qui no corre, vola”.
- Manca d’interès en els altres.
- Actitud llunyana, distant i absent.
- Actitud solitària i aïllada.
- Comportament social inapropiat o estrany, ja que troben difícil expressar els seus sentiments, necessitats i emocions.
- Manca d’habilitats socials.
- Dificultats en l’establiment i manteniment de relacions d’amistat.
- Manca de comprensió sobre el que és l’amistat o sobre el que són els desconeguts.
Aquestes característiques dificulten l’adaptació social de les persones dins de l’espectre autista, fent que mai “acabin d’encaixar” socialment.
Pel que fa a les conductes rígides i repetitives cal destacar les següents característiques:
- Conductes verbals, motores o d’ús d’objectes de forma estereotipada o repetitiva: moviments del cos estereotipats com aleteig, ecolàlia (repetició de paraules, sovint en el context equivocat), ús repetitiu d’objectes amb o sense una funcionalitat concreta i frases peculiars.
- Adherència excessiva a rutines, rituals o resistència excessiva als canvis: rituals motors com tocar sempre el mateix objecte abans de fer quelcom, insistència en menjar sempre el mateix o seguir sempre el mateix camí per anar a un lloc concret, preguntes repetitives o malestar extrem davant petits canvis.
- Interessos restringits, interessos obsessius que són anormals per la seva intensitat o pel tipus de contingut: inclinació o preocupació excessiva per objectes inusuals, interessos molt perseverants.
- Hiper o hipo reactivitat a la informació sensorial de l’entorn: indiferència aparent al dolor/calor/fred, resposta aversiva a sons o textures específiques, olorar o tocar objectes en excés, fascinació pels llums o objectes que giren, necessitat extrema de recolzar-se a superfícies dures o d’abraçar amb una força excessiva.
Amb la nova classificació del DSM5, l’autisme passa a denominar-se trastorns de l’espectre autista (TEA) reconeixent d’aquesta manera la gran variabilitat simptomatològica que existeix.
Pel que fa a la prevalença, cal dir que fa trenta anys l’autisme era poc comú (4 de cada 10000). Actualment, és un trastorn molt comú: estudis consensuats internacionalment, parlen d’una prevalença de 1 cas de TEA per cada 100 persones. És a dir, l'1% de la població.
Asperger o No Asperger
La nova proposta de classificació de l’autisme del DSM-V respecte el DSM-IV va suposar un canvi important a l’hora d’entendre aquest trastorn i va tenir implicacions pels professionals i també per les famílies amb nens i nenes amb autisme. Per alguns va resultar ser un canvi positiu, per d’altres, negatiu:
Cal destacar, en primer lloc, els factors positius de la nova nomenclatura. El canvi de categorització ha suposat considerar els trastorns autistes dins d’un espectre, fet que comporta un canvi de concepció: passem de categories diagnòstiques a la consideració del TEA com un continuo dimensional. Aquesta concepció dimensional posa de manifest la dificultat d’establir límits precisos dintre dels TEA. El canvi a una organització per dimensions comporta importants implicacions en quant al diagnòstic de les persones amb TEA: elimina els problemes de diagnòstic categorial (diferències diagnòstiques entre professionals, canvis diagnòstics amb el desenvolupament del nen, sobre-diagnòstic d’algunes categories) i es simplifica el diagnòstic d’autisme. A més, a priori, també té repercussions positives en quant a la validesa del diagnòstic ja que s’afavoreix la fiabilitat.
Programes de Radio
Aspectes biomèdics sobre l'autisme:
Les persones amb autisme, drets i necessitats: