Cada vegada ens trobem amb més alumnes amb TEA a les escoles. El caràcter variable del propi trastorn fa que cap nen amb TEA sigui igual i, per tant, hem d’adaptar-nos al màxim a les peculiaritats i característiques de cada cas concret.
- Organitza les activitats pas a pas, seguint una seqüència pautada.
- Un esquema visual, un calendari o un horari amb imatges poden ser eines molt útils encara que el nen tingui una bona comprensió verbal.
- Funciona millor el reforçament positiu que no el càstig.
apoyo-conductual-positivo.pdf - Aprofita les seves fortaleses i peculiaritats.
- Dóna instruccions molt clares i específiques. És millor: “tanqueu els llibres, guardeu els llapis i feu fila” que no “Avui fa molt bon dia, farem la classe fora. Tan bon punt hagueu acabat, deixeu les coses que sortirem”. No donis res per assumit, és possible que hagi escoltat les instruccions però que no les hagi entès. Pot ser que ahir ho tingués clar i avui ja no.
- Explica amb nitidesa quan ha acabat una tasca. Algunes educadores fan una foto per explicar com ha de quedar l’activitat en acabar. Utilitzar imatges és, sovint, una molt bona idea.
- Les rutines, l’anticipació, els preavisos solen ser útils pels nens amb TEA. La paciència, la flexibilitat i la capacitat d’adaptació són habilitats necessàries per treballar amb ells. Els canvis com una nova mestra o una sortida no programada poden causar ansietat i frustració. Informar-los amb temps i donar diversos avisos previs abans que comenci una nova activitat pot ser una bona ajuda.
- Utilitza diverses estratègies per ensenyar les tasques: visualment, que un company li serveixi d’exemple o ajuda física.
- Dirigeix-te a ell o ella en primera persona. Les instruccions més generals són més difícils de comprendre. És possible que necessiti més pràctica que altres nens per dominar algunes tasques.
- Fes preguntes tancades. Millor: “vols llegir o dibuixar?” que no “què vols fer?”.
- Dóna-li poques opcions: millor escollir entre 2 contes que no d’entre tots els de la prestatgeria.
- Deixa més temps per a processar la informació, sobretot la verbal. Els nens amb autisme requereixen temps extra per processar les instruccions verbals. Necessiten un llenguatge clar i amb frases curtes, instruccions molt bàsiques, d’un o dos passos i un període de segons d’espera després de fer la pregunta per respondre.
- Ensenya-li i exercita les habilitats socials bàsiques com esperar torns, compartir o la distància social apropiada. L’escola és un ambient ideal i en alguns aspectes té condicions que no es pot reproduir a casa. Ho hem d’aprofitar!
- Comprensió verbal i expressió verbal són aspectes molt diferents. Molts nens i nens amb autisme entenen molt més del que els seus professors pensen i pot ser que no siguin capaços d’expressar tot el que realment volen dir. D’altra banda, a vegades, són capaços de recitar frases llargues i complexes sense entendre el que estan dient. Cal interactuar amb ells i explorar la seva realitat per saber que és el que realment entenen i necessiten.
- Les persones amb autisme són molt literals, els hi costa el llenguatge figurat i el pensament abstracte. No solen entendre el sarcasme. Si, per exemple, el nen tira un pot de pintura al terra i tu dius “perfecte!” és probable que pensi que ha fet alguna cosa ben feta i que vulgui repetir-ho.
- Un espai de relaxament o d’auto-regulació és ideal perquè el nen pugui descarregar. En circumstàncies ideals pot ser un racó tranquil, amb coixins amb algun llibre o una mica de la seva música preferida. Després de relaxar-se pot reincorporar-se a les tasques de la classe.
- Les persones amb autisme sovint presenten dificultats de processament sensorial, per exemple ser molt sensible als sons o sorrols. Pel que serà necessari tenir present a l'aula suports i recursos sensorials que ajuden al nen a adaptar-se millor a la rutina diària de l'escola.